jueves, 20 de abril de 2017

Serem llum

Un dia succeix
i de sobte de cop tot s'acciona.
Despertes amb bones notícies
i ilusions dins les motxilles
que no faran nosa portar
sino que seran tot un plaer de carregar sobre les nostres espatlles.
Perquè saps que es el començament d'un llarg i emocionant viatge per recorre,
més ben dit el viatge de la teva vida.
No estic parlant de les teves escapades a Londres, a Roma o a Amsterdam.
Parlo del demà,
de quan creus que el sol pot desprendre una energia diferent,
regant els carrers de la ciutat amb una  especial brillantor,
i penses amb ho bonic que és la seva llum quan fa conjunt amb el teu radiant somriure,
que sembla d'or.
El temps deixa de ser temps,
s'esvaeix en el vent
i algú que riu
desperta als que han deixat de somiar però segueixen adormits
en un profund i inacabable badall.
Serem llum
i foscor,
quan calgui ombra en el desert.
Camí i carretera,
desitjos en nits estrellades
i les ganes de menjar-nos el món
deixant bon sabor de boca a tothom qui ens proba.
Ja que ens convertirem en tentació,
en la mossegada en aquells llavis que resulten tan llunyans
i l'anel del record d'una nit d'estiu,
al voltan d'espelmes que guarden silencis i petons.
Serem aire
i junts,
vent.
Gas i oxigen,
alhora.
Em sap greu,
però mai sabré com frenar
i suposu que algún dia,
em posaré a ordenar tot aquest desastre.
Però ara et faig callar
i et dic que,
la vida es massa efímera,
com per no pujar el volum en el tros clau
de la teva cançó preferida.