L'oblit

He arribat a la conclusió de que l'oblit es innevitable, que mai res ni ningú pot ser recordat per sempre, per més que ho intentem. Que les nostres ments van guardant cada petit moment de la vida, com si fossin caixes que es van emmagatzemant en un gran traster. De manera que en el fons s'hi trobarien en l'interior els records més llunyans, els més borrosos a causa del pas del temps. A la part del davant s'hi trobarien els més recents, els que els pensem amb nitides i detalladament. Les caixes colocades una sobre l'altre s'anirien desgastant i omplint de pols a mida que el temps vola. I a cada instant arribarien caixes noves, oblidant-nos cada cop més de les que es troben abandonades al fons d'aquell vell traster. És bastant fàcil de fet, recordem el present perque el passat no ens porta en lloc, clar que gràcies a ell no estariem on som ara, pero d'això no podem viure. Ara que penso està clar que no es així per tot, perquè tothom en algun moment de la seva vida ha viscut aferrat algun instant del passat, lligat a coses que no tornaran. Però sempre es recorda allò que t'ha marcat ja sigui per bó o per dolent, quedant-se enrere tot allò que es inútil o no ens interessa tornar-hi a pensar.
Per això vull deixar petjada com quan els peus s'enfonsen a la sorra d'una platja, mentres observes com el càlid Sol es va amagant rere les palmeres i el clar blau del cel va morint deixant a les espelmes i fogueres iluminar la tranquila nit.
No penso pas en ser recordada per tothom, no per ser una gran escriptora per haver escrit mil meravelles en poesía, ni tan sols per ser una estrella del cine que ha guanyat dos òscars en una sola pel•lícula. No busco aquesta espècie de record, simplement vull que totes aquelles persones que els hi dec un somriure per haverme'l regalat algun dia a mi, que només aquestes, em recordin. Que em recordin per ser una noia boja que lluita per riure, per viure. Per no adormir-se i no parlar mai de llocs comuns. A qui no li agradaria que ens recordesin per somiar desperts? Per aprofitar el temps, per aixecar-nos del llit encara que el cos no t'ho demani.
Per ser l'ànima de la festa i repartir alegria allà on vagis. Per conèixer a gent en un dia i entregar-lis el teu cor en un puny, encara que potser sigui arriscat. Per ser com ets, en total transparència, per destacar per la teva personalitat i no per el que la gent espera de tu. Per posar-hi més brillantor als dies dels altres perquè potser i només potser, un somriure ho pot canviar tot. I jo, jo vull ser recordada per haver fet petits detalls que han abrillantat el dia d'algú altre, per deixar petjada en ànimes cansades. L'oblit m'ho permetrà?